La Dra. Manuela García Romero, vicepresidenta segona del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) i presidenta del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (Comib) entre 2018-2020, va presentar a la seu col·legial l’estudi ‘Evolució de la demografia mèdica a Balears (2010-2020). Projecció al 2025, basat en la seva tesi doctoral, que va rebre la qualificació de cum laude.
A l’acte van assistir el Dr. Carles Recasens, president del Comib; el Dr. Alfonso Bonilla, vicepresident del Comib; la Dra. Rosa Robles, secretària general del Comib; el Dr. Macià Tomàs, membre de la RAMIB i director de la tesi; el Dr. Antoni Bennasar, director de la Fundació Patronat Científic del Comib; presentants de l’Administració com a Miquel Caldentey, gerent d’Atenció Primària de l’Ibsalut; Rosa Duro, subdirectora d’Humanització, Atenció a l’Usuari i Formació de l’Ibsalut; Isabel Borrás, diputada del PP i exsecretària del Comib, entre d’altres.
La investigació recull que durant el període d’estudi (1 de gener 2010-31 de desembre 2020) s’ha produït un increment del 26,3% del total de la col·legiació balear. Durant el mateix espai temporal es constata un increment del 18% dels col·legiats en exercici, és a dir, un 8,3% menys que els col·legiats totals.
L’estudi conclou que l’edat mitjana de la col·legiació activa a les Balears és de 48,60 anys i el 20% del cos mèdic en exercici supera els 60 anys: només el 6,7% té més de 65 anys. Els més grans de 50 anys suposen el 44,6%. Com a resultat de la seva incorporació tardana a la col·legiació, les dones són més joves que els homes, amb una bretxa de 6,64 anys. La projecció al 2025 suposa un rejoveniment de la col·legiació balear se situa entre 47,5-48,5 anys.
L’envelliment de les especialitats és singular a cada comunitat autònoma i el seu coneixement resulta essencial per fer una planificació adequada dels recursos humans en salut. A principis del 2021 la col·legiació balear presenta un 48% de feminització. A la col·legiació en exercici des del 2019 les dones superen els homes ia tancament de l’estudi l’índex de feminització arriba al 51,7%.
En aquest mateix període, els col·legiats menors de 30 anys mantenen la mateixa proporció que els egressats de les facultats de Medicina amb un índex de feminització del 71,5%. La feminització de les especialitats a les Balears segueix el mateix patró que a la resta d’Espanya. La projecció per al 2025 és que arribi al 56,6%.
A les Balears, a principis de 2021, la col·legiació estrangera assolia el 28% dels col·legiats en exercici, amb un clar predomini dels extracomunitaris.
A la darrera dècada la demografia mèdica balear mostra una progressiva dependència dels professionals vinguts de l’estranger, amb diferències significatives en el desglossament per illes: a Mallorca i Eivissa, l’augment del cos col·legial ha obeït a l’increment dels vinguts de la resta d’Espanya i dels estrangers igual, a Menorca, en canvi, el creixement respon al guany d’extracomunitaris principalment.
El 42,3% dels metges actius que exerceixen la seva professió a les Balears procedeixen d’altres col·legis, majoritàriament de Catalunya, Madrid i València.
Balears, amb el 32% de despesa sanitària privada, és la tercera comunitat autònoma, només superada per Madrid i Catalunya. El 49,6% del total de la col·legiació en actiu fa alguna modalitat d’exercici privat. Es constata que mentre les metgesses tenen preferència per exercir la seva activitat professional a la medicina pública (58,4%) els metges, es decanten per l’exercici privat en un 60,6%.
La proporció de metges en exercici privat més grans de 60 anys arriba al 30% i més grans de 65 anys l’11%. Els metges d’exercici privat són destacables dues característiques: l’alta proporció de metges generals (39,5%) i l’elevat nombre de metges d’origen estranger (42,2%).
Segons la predicció a 2025 la taxa de reposició no està assegurada a les Balears, només pels metges que estan formant-se actualment.
Deixant exposada l’heterogeneïtat existent a les especialitats, així com la situació crítica en què es troba Atenció Primària que triplica el dèficit de medicina interna, totes dues juntament amb Oftalmologia, Medicina del Treball i Traumatologia encapçalen la classificació d’especialitats deficitàries.
L’Atenció Primària exigeix una aproximació preferent i matisada, ja que la mera anàlisi numèrica pot induir a un error de càlcul si no es valoren les dades en funció de cada àrea sanitària particular; en cas contrari, les mesures que implementin podrien no aconseguir els efectes desitjats.
Les decisions d’àmbit polític generen moviments d’atracció o repulsió que repercuteixen sobre els fluxos de professionals als registres col·legials, com s’ha posat de manifest particularment durant els anys 2012, 2018 i 2020.
Com a font de dades, el registre col·legial ha resultat una base sòlida i completa per a estudis posteriors evolutius. Com que el nombre de places d’ingrés a les facultats de medicina és competència nacional, és imprescindible dur a terme una anàlisi de la situació de la demografia nacional i les seves necessitats a futur a partir dels estudis particulars de cada comunitat autònoma, que permetin , a més, planificar en cadascuna els recursos humans en salut a partir de les realitats autonòmiques, diferents quant a problemes i solucions.
L’estudi conclou que ajudaria a l’anàlisi que una comissió nacional establís les ràtios adequades per a cada especialitat/100.000 hab., atenent la realitat canviant de l’atenció al pacient, la successió d’innovacions tecnològiques, els avenços en Big Data i la digitalització.
De la mateixa manera, per assignar les ràtios s’haurien de considerar les mesures d’avenç en la conciliació de la vida familiar i professional juntament amb l’aplicació obligada tant de la normativa europea de temps de treball com de la llei de prevenció de riscos laborals, el compliment dels quals condueix a reconsiderar les dimensions de les plantilles mèdiques.
