Sempre es va caracteritzar per un exercici professional exemplar i una activitat consagrada als interessos de la corporació col·legial. Va treballar durant tota la seva vida per l’estudi i la recuperació de la història de la institució col·legial, tasca que va dur a terme amb molt de rigor, però sobretot amb il·lusió i un gran amor per la professió mèdica i la institució que la representa. Recentment, acabava de guanyar el premi Camilo José Cela d’Humanitats Mèdiques que anualment concedeix el Patronat Científic del COMIB en memòria del Nobel.
Nascut a Llucmajor (Mallorca), en 1934. Durant els seus estudis de Medicina a Barcelona Comtal, va guanyar per concurs una plaça d’alumne intern a l’Hospital municipal de Ntra. Senyora de l’Esperança. Obtinguda la llicenciatura en Medicina (1959), va exercir de metge de guàrdia als hospitals de l’Esperança i de la Creu Roja.
Va ingressar per oposició en el Cos de Sanitat de l’Armada (1959). Destinat a l’Hospital de Marina de Cartagena (1961), va exercir les seves funcions en la branca quirúrgica i obstètrica durant cinc anys. Fruit de la seva activitat va ser la publicació del treball titulat La fimosi en l’ambient castrense (1964).
Va iniciar la recerca sobre història de la Medicina amb L’Hospital de Sra. Santa Ana de Cartagena, que li va valer el premi i el títol d’acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de medicina de Múrcia (1964). Al II Congrés espanyol d’Història de la medicina (Salamanca, setembre 1965), va donar a conèixer la seva recerca sobre “L’obra urològica del Dr. Juan Creus i Mans”.
Dirigida pel Prof. López Piñero va defensar, en la Universitat de València, la seva tesi doctoral sobre L’obra mèdic-quirúrgica del Dr. Juan Creus i Mans (1967), qualificada d’excel·lent, que va ser publicada, en la sèrie monografies, per Quaderns valencians d’història de la medicina i de la ciència. Va presentar a l’III Congrés nacional d’Història de la Medicina (València, abril 1969) els treballs: Ferrer i Viñerta. La seva obra, El jardí botànic de Cartagena i El convent-hospital de Senyora Santa Ana de Cartagena. Anys després va col·laborar en la redacció del treball El pas de la medicina individual a la medicina col-lectiva, presentat al X Congrés de metges i biòlegs de la llengua catalana, celebrat a Perpinyà al setembre de 1976. Aquest mateix any va publicar Ritmes Biològics (1976), monografia escrita en col·laboració amb el Dr. Bartolomé Mestre Mestre.
Amb l’afany de conèixer com, quan i qui van realitzar o van propiciar la introducció a Mallorca, dels descobriments de la medicina moderna, va publicar successivament les obres Medicina i Metges. Mallorca, segle XIX (1976); El grip de l’any 18 a Llucmajor (1980); El Col·legi de Metges de Balears (1882-1982)(1985); Innovacions i progressos mèdics a Mallorca (1990); L’organització mèdica a Balears. Els Presidents (1999); Seus i Pinacoteca (2013).
En 1991 havia publicat Metges i Societat. Mallorca 1936-1944, estudi en què dona a conèixer els esforços, penúries, privacions i l’impacte en salut i en la mentalitat dels illencs en els anys de la guerra i de la postguerra civil. En 2009 va donar a conèixer la seva recerca, desenvolupada des de l’òptica psiquiàtrica, sobre creences, temors i supersticions a Mallorca, en De la por a la submissió. Medicina i Sant Ofici.
Al setembre del 2010 va fer lliurament al COMIB de la tasca realitzada en el seu “Estudi analític de la Revista Balear de Ciències Mèdiques (1885-1912)”, publicació periòdica nascuda de la voluntat de donar cabuda en les seves pàgines de totes les doctrines i de les opinions admeses com a indiscutibles sota l’òptica de la fisiologia i de la química moderna.
Al novembre de 1988 va participar en Andorra en el XIII Congrés de metges i biòlegs de llegua catalana i a l’any següent, en l’IX Congrés nacional d’Història de la Medicina, Zaragoza, on va donar a conèixer, al costat del doctor M. Tomás Salvá “Publicacions mèdiques periòdiques a Mallorca (1831-1989)” i “El llibre de les medicines” de les Cases i Hospital de sant Antoni de Viana i de Pàdua de Palma (1777-1818)”.
En 1992, juntament amb el doctor M. Tomás Salvá va presentar, a Palma, l’anàlisi L’alimentació al llatzeret en temps de la pesta. Mallorca 1652 i va col·laborar en la redacció de la ponència Els publicacións mèdiques periódiques al països catalans, recollida en lasActas del XIV Congrés de metges i biòlegs de llegua catalana, efectuat el 24-26 de setembre de 1992.
Especialista en Psiquiatria i en Medicina del Treball està en possessió de la Creu, Encàrrec i Placa de San Hermenegildo, tres mencions honorífiques, Cruz del Mèrit Naval de Primera Classe (1986), Medalla de Plata de la Creu Roja Espanyola, Medalla de Plata de la Societat Espanyola de Salvament de Nàufrags i Medalla de Plata al Mèrit Col·legial (2003), Medalla Orfila (2006) i Premi Salut i Força a la recerca (2006). Va ingressar com a Cavaller de la Reial orde del Monestir de Yuste el 18 de maig de 1996.
En 1977 va ser nomenat Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma. En 1980 va ser triat Acadèmic Numerari per a cobrir la vacant del Dr. Jaime Escalas Real (1893-1979), va ingressar amb el discurs “Esports i accidents en la mar”, el 16 octubre de 1980, contestat pel M.I. Sr. Dr. Bartolomé Mestre Mestre.
Bibliotecari de la Corporació entre 1986-1991. Va ser elegit President per al quadrienni 1992-1996 i reelegit per al 1996-2000.
Va contribuir a l’II Congrés Nacional de Reials Acadèmies celebrat a Palma (1981) amb les comunicacions a la primera potència La Reial Acadèmia i la ciència mèdica del segle XIX. Notes per a l’estudi de la seva contribució i amb Catàleg dels discursos inaugurals (1831-1981) i juntament amb B. Coll Tomás l’estudi El receptari medieval de Bartolomé de Verí, regent de Nàpols (1469-1483).
En nom de la Reial Acadèmia, va pronunciar els discursos de benvinguda i de contestació als d’ingrés dels M. I. Srs. Guillermo Mateu Mateu, Dr. Bartolomé Cabrer Barbosa, Feliciano Fuster Jaume, Bartolomé Anguera Sansó, Miguel Muntaner Marquès, Francesc Bujosa Homar, Ferran Tolosa Cabani, Juan Buades Reinés (7 d’octubre de 1999) i Antonio Cañellas Trobat.
Va pronunciar el Discurs inaugural del curs 1990 sobre “Innovacions i progressos mèdics a Mallorca (1898-1989)”. El 7 d’abril de 1994, va presidir la solemne sessió de recepció com a acadèmic d’Honor de l’Excm. Sr. Jean Dausset, premi Nobel de Medicina i Fisiologia, i va contestar al seu discurs d’ingrés titulat Bioètica i Genètica.
En la seu del Col·legi de Farmacèutics de Balears, amb motiu de la seva festa patronal, el 7 de desembre de 1995, va pronunciar una conferència titulada: L’aportació dels farmacèutics al Col·legi Mèdic-Farmacèutic (1882-1918).
El 21 d’agost de 1992, en el Palau de Marivent, en la recepció concedida per S. M. el rei Don Joan Carlos, com a President de la Reial Acadèmia va fer el discurs de presentació de la institució.
