La figura de María Elena Maseras, la primera dona que va ingressar oficialment en una facultat de Medicina en tota Espanya, va ser reconeguda aquest 9 d’abril en un acte d’homenatge promogut pel Col·legi de Metges de les Illes Balears (Comib), en col·laboració amb els ajuntaments de Maó i Vila-seca, que va tenir lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Maó.
A l’acte d’homenatge van assistir pel Comib el seu president, José Manuel Valverde; Luis Navas, president de la comarcal del Comib de Menorca; Manuela García Romero, vicepresidenta segona de l’Organització Mèdica Col·legial; Héctor Pons, alcalde de Maó; i Pere Segura, alcalde de Vila-seca.
El president del Comib, José Manuel Valverde, va augurar que “el futur té nom de dona, però, sens dubte, la professió mèdica és ja un paradigma de feminització”. En aquest sentit, Valverde va afegir que “si estam vivint aquest gran canvi en la demografia mèdica és, entre d’altres motius, per grans figures que van tenir la força i la valentia per a trencar amb els motlles abans establerts, com Maria Elena Maseras Ribera”.
Per part seva, la vicepresidenta segona de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Manuela García Romero, va destacar que “Menorca ha estat referent i pionera en la feminització de la professió mèdica” i va remarcar que “totes les metgesses li devem molt a Elena Maseras i a totes les companyes que, amb tenacitat i salvant molts obstacles, han aconseguit trencar sostres de vidre”.
García Romero, en el seu discurs, va tenir unes paraules de reconeixement per al president sortint de la junta del Comib a Menorca, Luis Navas, a qui va agrair la seva “dedicació i implicació en l’activitat col·legial a Menorca al llarg de més de 20 anys” en diferents càrrecs.
MARÍA ELENA MASERAS RIBERA
Maseras va néixer a la localitat tarragonina de Vila-seca l’any 1853 i va morir a la ciutat menorquina de Maó en 1905. Mª Elena Maseras va renunciar a la pràctica de la Medicina per les reticències socials existents en l’època, per la qual cosa va decidir dedicar-se al magisteri. A l’octubre de 1890 va decidir establir-se a la ciutat de Maó, on va ocupar la plaça de l’escola municipal de Sant Josep, fins que va ser nomenada directora.
Amb 52 anys complerts i quinze de magisteri a Menorca, Elena Maseras va morir a Maó víctima d’una malaltia cardíaca el 4 de desembre de 1905. En aquesta localitat descansen les seves restes, al costat dels de la seva mare.
