El Col·legi de Metges de les Illes Balears (Comib), a través de la seva Vocalia de Metges Sènior, ha organitzat el primer acte de benvinguda als col·legiats recent jubilats amb l’objectiu de mantenir viu el contacte entre col·legues, a més de retre homenatge a la trajectòria professional dels metges de Balears en el moment de la jubilació.
El Dr. Teo Cabanes, vocal de Metges Sènior del Comib, va fer un repàs de les activitats culturals, esportives, gastronòmiques i de lleure realitzades per la vocalia, així com projectes que es duran a terme en els propers mesos, i va presentar la ponència “ Dignitat de la Vida i Eutanàsia: Autonomia, Respecte i Objecció de Consciència”, impartida pel Dr. Juan José Rodríguez Sendín, membre de la Comissió Central de Deontologia del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM).
El Codi de Deontologia Mèdica (CDM) requereix crear i estendre entre la col·legiació uns comportaments assimilats al “bona feina mèdica”. En suma, una manera de viure la professió mèdica, que impliquen respecte a l’altre, no discriminar ningú, prendre en consideració les conviccions alienes, no imposar les pròpies i conviure pacíficament al desacord, ha explicat.
La conducta professional que proposa i promou el CDM suposa respecte escrupolós i sensibilitat amb els drets humans i l’evidència científica, però també insta a treballar en l’exploració d’allò més just, i així trobar els límits de la legitima autonomia tant de pacients com de metges.
Per al Dr. Rodríguez Sendín, “al bon metge li acompanya una actitud moral per respondre a un principi fonamental: humanitat i respecte per a tots els pacients per tal de prevenir, alleujar i tractar, en totes les circumstàncies, el patiment humà”.
Respecte per la dignitat de l’ésser humà, de tots els éssers humans pel fet de ser-ho, sense distinció, que és precisament allò que justifica tots els altres respectes.
El Dr. Rodríguez Sendín va explicar que “és el que comporta acceptar els seus drets i defensar-los, cosa que ens porta a admetre i actuar tenint en compte que tots els homes i dones són una cosa valuosa en si mateixos, tenen valor propi, que existeixen i decideixen per dret, en qualsevol cas, independentment de nosaltres, de qui els observa”.
L’autonomia del pacient en la intimitat de la relació clínica quedaria reduïda a la mínima expressió si no va acompanyada amb el respecte, intervingut per la prudència i el “deure pel deure”. S’espera la “voluntat bona” del metge en la intencionalitat dels seus actes, ja que el valor moral només pot radicar en la voluntat de l’home, a “voler fer el bé”.
“Amb el respecte el metge reconeix el valor únic i insubstituïble de la vida humana, no només considera tots iguals, sinó que a més està compromès amb tots els seus pacients per igual, respectant les seves decisions. Tots els éssers humans són igual de valuosos en ells mateixos”, ha insistit.
El respecte comporta la defensa i la protecció entusiasta dels valors personals de l’home socialment fràgil debilitat o incapacitat per la malaltia, fins i tot encara que no els demani”.
Aquest entusiasme li permetrà “defensar i exigir el respecte a les decisions del pacient i independentment del nivell d’acceptació o conformitat personal del metge amb elles, sempre que estiguin emparades per la Llei i no contravinguin la bona praxi mèdica”, ha conclòs .
