Presentació del llibre “L’hospital, la dona i el capellà. Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)” | Comib, 30 de març a les 19:00 hores.

+

Presentació del llibre de Carmel Ferragud

“L’hospital, la dona i el capellà. Sant Andreu de Mallorca (1230-1445)”.

Presentarà l’autor el metge i historiador de la medicina Antoni Contreras.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dimecres 30 de març a les 19:00 hores.

Col·legi Oficial de Metges, passeig Mallorca 42 (Palma).

Aforament limitat.


UN HOSPITAL MEDIEVAL A CIUTAT DE MALLORCA

L’hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445), Catarroja – Barcelona – Palma, Afers – Lleonard Muntaner (recerca i pensament, 106), 2022, 269 pp. ISBN: 978-84-18618-20-8.

 

INCÒGNITES DEL HOSPITAL

En llegir el títol segur que se vos han plantejat tres enigmes sobre els personatges que donen títol de l’obra que presentarem. La lectura vos permetrà desentranyar-los, però també vos ne satisfarà una partida més. Seguidament vos n’avançaré alguns. El primer és el protagonista principal de l’obra. Es tracta del Hospital de Sant Andreu o de Santa Eulàlia, la més antiga de les diverses institucions que dugueren el nom d’hospital en el que començava a ser el Regne de Mallorques. Els altres dos són Sibil·la i el prevere Bernat de Montpahó. Aquests dos personatges feren part de la història del centre i pledejaren entre sí per adjudicar-se el regiment -la direcció i gestió, en paraules d’ara- d’aquesta antiga institució. Les declaracions jurades dels testimonis convocats a la Cúria de la Governació a instàncies del bisbe de Mallorca, per sentenciar el plet, han donat lloc al autor a profunditzar en la seva trajectòria institucional. El resultat permet mostrar com era el funcionament del que eren els establiments medievals que duien el nom d’hospitals.

Amb aquest nom es coneixien uns llocs d’acollida amb els quals s’havia dotat la societat de l’època per albergar totes aquelles persones desproveïdes, per la raó que fos, del necessari per sobreviure. Entre les causes que podien dur-hi a una persona a ser-hi internada hi tenia un paper principal la malaltia i la incapacitat física o psíquica, patida de manera puntual o definitiva. Lo qual no vol dir que fos ni la raó única, ni tant sols la més freqüent  per ser-hi admesos. El seu funcionament era ben diferent del que amb els temps arribarien a ser els seus hereus actuals, encara que tenia molts de punts en comú amb els centres que avui en conserven el model i el nom.     

Ara tothom sap el que és un hospital, el que s’hi fa i qui ho fa. Més difícil de respondre seria contestar des de quan és fa i com va començar a fer-se. Respostes complides i documentades a aquestes qüestions podreu trobar-les a les planes del llibre proposat . Per poder proporcionar-les l’autor ha recorregut a les fonts documentals originals conservades als arxius, que presenta degudament ordenades i organitzades. La seva exposició comença cercant situar l’hospital en la xarxa de institucions semblants que anaren apareixent a la nostra illa entre la Conquesta de 1229 i la fundació del Hospital General a 1456. Tot seguit revisa la fonamental qüestió dels cabals amb que es contava per dur a terme la tasca assistencial, continuant amb els recursos humans que se’n cuidaven de realitzar materialment aquesta pràctica. En aquest apartat hi destaca el procés d’incorporació dels metges als hospitals i els primers esments a les tasques del que amb el temps serà la professió de infermeria. El capítol final és dedicat a les persones que hi eren assistides. Entre aquestes, com es demostra, no hi havia tan sols malalts. Els internats anaven des dels que patien alguna malaltia, física o psíquica, passant per nounats que per abandonament o mort dels pares havien de mester dida i favor, fins a infants, esclaus o simples vells abandonats i sense recursos econòmics.

Aquesta és la disposició dels capítols del text, però les aportacions del autor van molt més enllà. Especialment pel que fa al capítol de la incorporació dels metges a la assistència dels malalts internats, on es descriuen les relacions familiars i professionals que mantenien. En aquest mateix sentit hem de senyalar la part que aborda la salubritat pública del espai urbà o al decisiu paper professional que hi tenien els metges, cirurgians i barbers. D’aquest darrer grup es descriuen nombroses actuacions en qüestions ara tant sorprenents com llavors de prou transcendència, com eren les seves intervencions en la compra i venda d’esclaus. Altres són de les que han perdurat fins avui, com la atenció a la salut dels tripulants enrolats en naus o als que prestaven serveis als exèrcits.

La seva lectura constitueix una vertadera i molt cuidada aproximació al mon medieval i en particular a un element emblemàtic i altament representatiu de la ja molt ben articulada trama sanitària d’aquells dies. Segur que els proporcionarà una molt encertada perspectiva del que pogué ser la realitat quotidiana i general de la salut dels habitants del que era una ciutat medieval mediterrània i occidental. Concretament de la que es deia Ciutat de Mallorca. 

Antoni Contreras Mas

Carmel Ferragud és professor titular de la Universitat de València i investigador de l’Institut Interuniversitari López Piñero. Forma part de l’equip de recerca Sciència.cat (Universitat de Barcelona). Ha escrit nombrosos articles i llibres sobre la història de la medicina i de la ciència medieval de la Corona d’Aragó.

Uso de cookies

“Utilizamos cookies propias y de terceros para prestar nuestros servicios y analizar la actividad de la web con la finalidad de mejorar su contenido. Si continúa navegando sin modificar la configuración de su navegador, consideramos que acepta su uso. Más información en nuestra política de cookies.” plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies