L’Observatori d’Agressions del Col·legi de Metges dels Illes Balears (Comib) va registrar 27 agressions a metges durant 2023, xifra superior a la de l’any anterior, quan es van produir 21, la qual cosa suposa un increment del 29%.
En concret, el 22,2% dels casos registrats correspon a agressions de tipus físic amb resultat de lesions, 33,3% a amenaces i el 44,4% a insults.
Per gènere, les agressions registrades en Balears a dones van suposar el 37%, mentre que el 63% dels metges agredits van ser homes.
D’aquesta manera, la incidència acumulada d’agressions a metges en 2023 va ser de 3,89 per cada mil col·legiats en Balears, per sobre de la mitjana nacional, de 2,52 per cada mil col·legiats.
L’àmbit d’Atenció Primària va rebre el 26% de les agressions registrades; en Hospitalària, el 30%; en Urgències d’AP va succeir el 15% i en Urgències Hospitalària el 7,5% dels casos registrats pel Comib. El 70% dels agredits va sofrir els atacs en el sector públic i el 29% en el privat.
Respecte a les causes de l’agressió, 59,1% van ser per discrepàncies amb l’atenció, el 22,7% per informes no concordes a les pretensions del pacient. El 100% de les agressions van ser presencials.
Durant l’any 2023 fins a la data s’han dictat les següents sentències:
1) una ordre d’allunyament com a mesura cautelar, prohibint a l’agressor a acostar-se a menys de 200 m. del centre mèdic i a la víctima;
2) Un delicte lleu d’amenaces, a la pena d’1 mes de multa a raó de 2 euros diaris i una pena accessòria de prohibició d’aproximar-se a un radi de 100 m. al doctor i al Centre Mèdic per un període de 6 mesos.
3) Un delicte de coaccions al pagament d’una multa de 1.440 euros a l’agressor.
4) Un delicte lleu d’amenaces, a la pena d’1 mes de multa a raó de 5 euros diaris i a una pena accessòria de prohibició d’aproximar-se al centre mèdic i a la víctima, així com al pagament de les costes processals.
Cada dia dos mèdics/as a Espanya sofreixen agressions
- 769 agressions comunicades als col·legis de metges de tussi Espanya en 2023, el segon major registre des de la creació de l’Observatori
- Repunten lleument les agressions en l’àmbit de les urgències
- Dos terços de les agressions les reben les dones
- De totes les agressions rebudes i comunicades van acabar en baixa laboral el 13%, un 3% més que en 2022
- Gairebé la meitat dels agressors són pacients programats
- Les discrepàncies amb l’atenció mèdica suposen el 60% de les agressions
- Rècord de mèdics/as que han sol·licitat la protecció jurídica a la Fundació per a la Protecció Social de l’OMC
- Des de la seva creació l’Observatori Nacional d’Agressions de l’OMC ha registrat 7269 agressions
Amb motiu del Dia Europeu Contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris, que se celebra cada 12 de març i coincidint amb el 15è aniversari de l’assassinat de la Dra. Mª Eugenia Moreno, l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) ha presentat avui les dades registrades durant 2023, unes xifres que suposen el segon registre històric més alt d’agressions a la professió mèdica, amb 769 accions violentes comunicades als col·legis de metges, la qual cosa posa en relleu que cada dia dos mèdics/as són agredits/as al nostre país.
L’Observatori Contra les Agressions de l’OMC va recollir en 2023 un total de 769 agressions, la qual cosa situa la xifra total des de 2011 en 7269 agressions, l’equivalent a tots els metges col·legiats de la província de Saragossa o del Principat d’Astúries. El Dr. José María Rodríguez Vicente, secretari general de l’OMC i coordinador de l’Observatori Nacional d’Agressions, ha estat l’encarregat de presentar les dades.
El perfil majoritari dels agredits és d’una metgessa d’Atenció Primària
De totes les agressions sofertes el 66% correspon a dones, una dada que consolida la tendència dels últims anys en què les dones sofreixen la major part de les agressions.
En l’àmbit de l’Atenció Primària les agressions representen el 43% dels casos. Per darrere se situen els Hospitals on descendeixen set punts i es col·loquen en el 20%, per davant d’Urgències d’Hospitals (10%) i Urgències d’Atenció Primària (10%), que repunten lleument.
Les amenaces i coaccions representen la meitat de les agressions
Respecte als diferents tipus d’agressions sofertes, en el 51% dels casos es van produir amenaces i coaccions, majoritàriament a dones (65%). D’altra banda, l’11% del total van ser agressions que van acabar en lesions físiques, sofrint-les en un 58% les dones i un 42% els homes.
De totes les agressions rebudes i comunicades van acabar en baixa laboral el 13%, tres punts més que a l’any passat.
Les discrepàncies amb l’atenció mèdica és la principal causa de les agressions assistencials
Respecte al 16% d’agressions “estructurals”, és a dir, que no estan relacionades amb atenció mèdica o qüestions assistencials destaca amb un 72% el temps a ser atès, seguit d’un mal funcionament del centre (28%).
Dins de les causes assistencials de nou la principal causa de l’agressió és la discrepància amb l’atenció mèdica rebuda que se situa en el 58%, cinc punts més que l’any anterior. També són motius d’agressions les discrepàncies personals (11,4%) i els informes no concordes a les pretensions (12,7%).
Respecte al tipus d’exercici en el qual s’ha produït les agressions l’any 2023, també mantenen dades similars als d’anys anteriors amb una clara preponderància de l’exercici públic (90%) enfront del privat (10%). De totes les agressions, el 94,2% es produeixen en horari i entorn laboral. En la distribució per edats l’informe ressalta que el major augment per rang d’edat s’ha produït entre els col·legiats entre els 36 i 45 anys (27,6%), cinc punts més que en 2022.
Tipologia d’agressors
Quant a la tipologia dels agressors l’any 2023, les dades mostren que són principalment pacients programats (47%), seguits de pacients no programats (30%) i acompanyants (22%). El perfil mitjà de l’agressor coincideix amb un home entre els 40-60 anys, encara que és de destacar que en el tram d’edat de menors de 40 anys predominen les dones.
Rècord de sol·licituds de protecció jurídica a la FPSOMC
Una altra dada que posa en relleu l’informe de 2023 i que continua amb la línia ascendent d’anys anteriors és que cada vegada més professionals (110) han sol·licitat la protecció jurídica a la Fundació per a la Protecció Social de l’OMC a través de la pòlissa amb A.M.A. Assegurances.
La part negativa és que les dades registrades en 2023 mostren un descens respecte al suport que els facultatius reben per part del centre de treball. En concret en 2023, es va registrar un descens del 15%, baixant del 67% al 52%.
La FFOMC i Mutual Mèdica han format a més de 2500 professionals a través del curs “Agressions a professionals sanitaris, fonaments de prevenció, protecció i resposta”
Altra de les xifres destacades de 2023 són els prop de 900 professionals que han superat el curs posat en marxa per la Fundació per a la Formació de l’OMC i Mutual Mèdica “Agressions a professionals sanitaris, fonaments de prevenció, protecció i resposta”. En total, al llarg de les seves edicions, més de 2500 professionals ha format part d’aquesta iniciativa des de 2019.
Observatori d’Agressions de l’OMC
L’OMC, que agrupa els 52 Col·legis de Metges de tota Espanya i els 17 Consells Autonòmics, va posar en marxa l’est Observatori arran de la mort, en 2009, de la Dra. María Eugenia Moreno, una resident de 34 anys que va ser assassinada per un pacient quan es trobava treballant en el Centre de Salut de Moratalla (Múrcia).
Les dades que es presenten anualment des de 2010 emanen de les comunicacions que els metges i metgesses que han sofert una agressió traslladen als seus respectius Col·legis. Aquestes xifres permeten disposar d’un full de ruta comú i conèixer a fons el mapa de l’agressió en les seves múltiples formes (edat, sexe, especialitat, entorn assistencial, àmbit d’exercici, característiques de l’agressor, efectes col·laterals, escenaris jurídics i respostes des de tribunals) en disposar d’una casuística pròxima de més de 7000 casos.
