La Comissió d’Ètica i Deontologia del Comib elabora un informe que servirà de guia als metges per abordar l’eutanàsia

La Comissió d’Ètica i Deontologia del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears (Comib) ha elaborat un informe sobre la Llei d’Eutanàsia, que té per objectiu que aquest document serveixi de guia i reflexió per a totes les qüestions que sorgiran quan la norma es posi en marxa properament.

El text planteja un estudi sobre la situació de l’eutanàsia globalment. Actualment, Espanya és el quart país que legalitza aquesta pràctica, després d’Holanda, Bèlgica i Luxemburg, i serà el setè país a nivell mundial, després de Colòmbia, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda (i els esmentats europeus) i alguns territoris dels Estats Units .

L’informe de la Comissió d’Ètica i Deontologia del Comib subratlla que hi ha estudis que expliquen que aquest tipus de lleis impulsen la pendent lliscant, que suposa que quan s’aprova una norma d’aquestes característiques condueix a l’augment de peticions d’eutanàsia, perquè tenen accés els pacients que tenen múltiples patologies.

El document posa èmfasi que la dignitat és inherent a l’ésser humà i la llibertat ha d’estar assegurada a la sol·licitud de l’acte d’eutanàsia. Hi ha molts factors que intervenen en aquest aspecte i s’han de confrontar a l’hora d’analitzar cada petició: com la soledat, la desesperança i l’impacte de la malaltia en aquest pacient, que poden conduir a una pèrdua de llibertat, igual que el retard en ajuts socials o dependència, que pot portar el malalt a considerar-se una càrrega.

El text recull la visió de l’eutanàsia des d’organismes nacionals i internacionals. El Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) reitera la necessitat d’una norma específica de cures pal·liatives i demana que es tinguin en compte els condicionants socials que poden portar una persona a sol·licitar l’eutanàsia. A més, posa èmfasi que l’eutanàsia no és un acte mèdic. De la mateixa manera, el Comitè de Bioètica d’Espanya considera que la llei d’eutanàsia suposa un inici de treure valor a la defensa de la vida. L’Associació Mèdica Mundial (AMM) manifesta que aquesta pràctica no es casa amb els principis ètics bàsics de la pràctica mèdica.

L’alleugeriment del patiment és un dret universal, però milers de persones continuen morint amb dolor. Segons dades europees, Espanya es troba en la 31a posició de 51 països quant a desenvolupament de les cures pal·liatives. Al voltant del 50% de la població espanyola que ho necessita, no té accés a unes cures pal·liatives de qualitat, circumstàncies que poden incrementar la demanda de l’eutanàsia. L’informe destaca que l’eutanàsia no és un acte mèdic, encara que la responsabilitat recaigui sobre la professió mèdica i recorda que el compromís del facultatiu és intentar evitar la mort, com recull el Codi de Deontologia Mèdica.

Així, des del punt de vista legal, els professionals responen davant de l’autoritat, però des del punt de vista deontològic davant de la seva pròpia consciència. Per tant, l’objecció de consciència és un xoc moral entre el deure moral i el normatiu i aquesta figura ha de ser protegida pels Col·legis de Metges, per vetllar no només pels objectors, sinó per aquells que faran aquesta pràctica. D’aquesta manera, els objectors de consciència han d’acudir al Col·legi de Metges i al cap de Servei o coordinador amb garanties de confidencialitat i secret.

Aquesta llei tindrà repercussions en la professió mèdica i en la relació medicopacient. Els metges sempre han estat compromesos amb no precipitar la mort dels pacients, encara que dins del col·lectiu les postures respecte a l’eutanàsia no són homogènies i tots han d’estar a l’empara del paraigua col·legial, per la qual cosa cap professional que la practiqui serà jutjat, ni condemnat, però des del punt de vista d‟una ètica de màxims, el professional ha d‟estar al servei de l‟ésser humà i la societat.

El document conclou que és obligació dels Col·legis de Metges donar una informació clara als facultatius ia la societat del que és l’adequació de l’esforç terapèutic, de les que són les cures pal·liatives i l’eutanàsia perquè ni són el mateix, ni són intercanviables , perquè les cures pal·liatives són acceptades èticament i deontològicament i lamenta que, malgrat el paper decisiu, els metges no han estat tinguts en compte a l’hora d’elaborar la llei.

INFORME DE LA COMISSIÓ D’ÈTICA I DEONTOLOGIA DEL COMIB: Eutanàsia: una visió des de la deontologia mèdica