El Comib lamenta profundament la defunció del Dr. Alfonso Ballesteros, que ha deixat un llegat inesborrable en l’àmbit de la Medicina i en la vida dels qui van tenir el privilegi de conèixer-li.
El Dr. Ballesteros va ser un professional compromès amb la seva vocació, destacant per la seva dedicació, ètica i humanitat en el tracte amb els seus pacients. Al llarg de la seva carrera, es va guanyar el respecte de col·legues i la gratitud d’innombrables persones a les quals va ajudar amb el seu coneixement, paciència i calidesa.
Més enllà de la seva excel·lència professional, va ser una persona íntegra, generosa i profundament humana. La seva vocació de servei i el seu incansable interès pel benestar dels altres van marcar cada aspecte de la seva vida.
El seu record romandrà viu en el cor de la seva família, amics, companys i pacients, els qui lamenten la seva partida i honren la seva memòria amb afecte i gratitud.
Nascut en Fuentesaúco, (Zamora), en 1944), va ser president de la Reial Acadèmia de Medicina de les illes Balears. Es va llicenciar per la Universitat de Salamanca amb premi extraordinari i va fer un postgrau a París becat pel Ministeri d’Afers exteriors d’Espanya. Es va especialitzar en medicina interna. També ha estat metge militar.
A part de la seva tesi Planificació hospitalària a Mallorca per a situacions de catàstrofe, ha realitzat nombroses recerques, entre les quals destaca la primera descripció que es va fer de la polineuropatia amiloidòtica, posteriorment identificada com a malaltia d’Andrade. A més va anar important la primera descripció de la causa de la paràlisi del treballador del calçat, malament que causava epidèmies a la zona del Raiguer.
En 1991 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i en 1993 va ingressar a la Nova York Academy of Sciences. En 2002 va accedir a la presidència de felicitat reial acadèmia. En l’exercici del càrrec, ha destacat per la cerca de patrocini per als premis de la institució i per la commemoració del 150 aniversari de la mort del destacat científic menorquí Mateu Orfila, de qui també es va encarregar de restaurar el mausoleu a París. Dins de la institució ha publicat tres facsímils i promou el treball monogràfic sobre els orígens illencs de Cristòfor Colom . La República francesa li va concedir l’Ordre de les Palmes Acadèmiques i la Creu al Mèrit Militar. En 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.
També va dirigir la Fundació Patronat Científic del Col·legi de Metges dels Illes Balears des de 2012 fins a 2020.
