En relació amb la recent notícia publicada pel Consell General d’Infermeria d’Espanya relativa a les competències per a poder administrar àcid hialurònic, el Col·legi Oficial de Metges del es Illes Balears (Comib) i el Col·legi Oficial de Dentistes de Balears (CODB)
Per part del Consell General d’Infermeria s’afirma que la justícia dictamina que les infermeres són competents per a administrar àcid hialurònic. Malgrat això, d’una lectura de la sentència en cap cas es diu que expressament les infermeres puguin prescriure i administrar àcid hialurònic i que dins de les seves atribucions professionals tinguin aquesta competència adquirida.
El que vol interpretar la sentència, sense analitzar la normativa competencial sanitària, és que no hi ha una norma expressa que digui que l’administració i la prescripció d’àcid hialurònic correspongui a una professió sanitària en concret.
Aquesta interpretació de la sentència s’allunya de la normativa sanitària que expressament ve a determinar que correspon als metges i als dentistes, en determinats tractaments bucodentals, la competència exclusiva per a la prescripció i administració de l’àcid hialurònic.
La sentència ens recorda, en primer lloc, que l’àcid hialurònic és un producte sanitari i no un medicament, per a posteriorment analitzar la sentència del Tribunal Suprem STS 653/21 de 10 de maig que va anul·lar la resolució del Consell d’Infermeria que s’atribuïen com a pròpies la competència en tractaments estètics, incloent-hi entre altres l’administració d’àcid hialurònic.
El Tribunal Suprem, en anul·lar la resolució del Consell d’Infermeria, expressament recordava que els tractaments estètics corresponen en exclusiva als facultatius dins dels seus respectius camps d’actuació.
Finalment, el Jutjat penal núm. 30 de Madrid absol a les infermeres acusades del delicte d’intrusisme professional, no perquè entengui que poden administrar àcid hialurònic, sinó que, per al delicte d’intrusisme, és necessari que concorri el dol, és a dir, fer un acte sabent que el mateix està prohibit.
En aquest cas, entén que donada la data dels fets i que era pròxima a la Sentència del Tribunal Suprem que anul·lava la resolució del Consell d’Infermeria, absol a les infermeres en considerar que no tenien per què conèixer la mateixa, motiu pel qual entén que l’actuació no va ser dolosa.
Per tant, en cap cas la Sentència del Jutjat penal núm. 30 de Madrid, que no és ferm, entén que les infermeres puguin realitzar tractaments estètics com l’administració d’àcid hialurònic, sinó que, en aquest cas, al no concórrer dol per part de les infermeres, no se’ls pot condemnar per un acte que correspon en exclusiva als metges i dentistes dins de les seves competències legalment atribuïdes.
