Col·legi Oficial de Metges de Balears
El Col·legi Oficial de Metges de Balears està integrat pels doctors i llicenciats en medicina i cirurgia que exerceixen la seva professió a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. És una corporació de dret públic, emparada per la Constitució, la Llei 2/1974 sobre Col·legis Professionals i l’Estatut General de l’Organització Mèdica Col·legial, aprovat pel RD 1.018/1980. Disposa d’estructures democràticament constituïdes, caràcter representatiu i personalitat jurídica pròpia, independent de l’Administració de l’Estat i, en conseqüència, de l’ens autonòmic balear, sense perjudici de les relacions de dret públic que legalment li corresponguin.
El Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei de Col·legis Professionals de la CAIB, número 10/1998, per la qual es regeix actualment la corporació. El Col·legi gaudeix de plena capacitat jurídica i d’obrar, i el seu representant és el President.
Història del COMIB
És la continuació directa del Col·legi Mèdic-Farmacèutic fundat a Palma el 1882, “per tal laudable d’instruir-se i il·lustrar-se mútuament”. Tres anys després, per donar a conèixer el contingut de les conferències i els estudis realitzats pels socis, es va crear la Revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària.
En crear-se el 1898 els Col·legis Oficials de Metges i Farmacèutics a Espanya, el de Mallorca va renunciar al caràcter oficial i va quedar com a associació científica privada, declarant que volia “seguir la ruta de sempre ha seguit fins avui, prestant els seus humanitaris serveis a les autoritats i corporacions que ho sol·licitin”.
El 1918 el Col·legi Mèdic-Farmacèutic es va convertir en Col·legi Provincial Obligatori i es va separar definitivament de la branca farmacèutica.
Al començament de la Guerra Civil es va transformar en Sindicat Gremial de Metges, canviant novament la seva denominació al cap d’un any.
Des de la seva fundació, han estat aspiracions constants comptar amb una publicació periòdica, una biblioteca assortida i una seu col·legial pròpia. Fins al 1965 no es va aconseguir un edifici en propietat a Palma. Adecentat primer i després transformat, ha conegut una doble renovació completa.
Una seu per a Eivissa i Menorca
El 1971 es va adquirir un immoble per a la comarcal de Menorca i el 1975 un per a la d’Eivissa-Formentera.
Amb l’arribada de la democràcia, el Col·legial ha patit un replantejament continu i progressiu, amb un augment de la vitalitat manifestat en l’increment dels serveis al col·legiat i en la vida cultural i social.
Una nova distribució geogràfica de professionals, l’augment progressiu del seu nombre i la incorporació constant de noves especialitats, així com la inauguració de centres hospitalaris en ciutats diferents de la capital, han donat un dinamisme mai sospitat a la vida sanitària corporativa de la Comunitat.
