L’Observatori d’Arquitectura Saludable (OAS), el Col·legi Oficial de Metges de les illes Balears (COMIB) i el Col·legi Oficial d’Arquitectes de les illes Balears (COAIB) han celebrat avui a Palma la “I Trobada sobre Arquitectura i Salut a les illes Balears”. Aquest esdeveniment, pioner a nivell autonòmic, ha congregat a destacats professionals dels sectors de la sanitat, l’arquitectura, l’urbanisme i l’enginyeria per a analitzar l’impacte directe del disseny dels espais en la salut física, mental i emocional de les persones.
La jornada, inaugurada per representants de OAS, COMIB i COAIB, ha tingut com a principal objectiu presentar l’acord de col·laboració entre les tres entitats. Aquesta aliança estratègica és també pionera a nivell nacional i està orientada a conscienciar sobre la importància de l’arquitectura en el benestar integral i a fomentar un diàleg multidisciplinari que impulsi la creació de models urbans més saludables a nivell autonòmic.
Durant l’obertura institucional, la Dra. Manuela García Romero, Consellera de Salut del Govern dels Illes Balears, va destacar que “està més que demostrat que viure en un entorn saludable, amb zones enjardinades, fonts, llocs umbríos i frescos on poder passar els rigors de l’estiu, àrees on practicar esport i llocs en els quals puguis mantenir relacions socials amb els teus veïns, es tradueix a la llarga en menys malalties i una vellesa més saludable. Si cada vegada viurem més, necessitem viure millor”.
Per part seva, el Sr. José Luís Mateo Hernández, Conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat, va subratllar que “l’arquitectura del segle XXI ha d’entendre’s com una eina de salut pública. No es tracta només d’eficiència energètica o sostenibilitat ambiental, sinó de crear espais que protegeixin, cuidin i promoguin la salut dels qui els habiten. En aquest sentit, els arquitectes es converteixen en aliats estratègics del sistema sanitari”. Mai s’havia prestat tanta consciència en la salut i l’arquitectura i planificació d’espais es converteixen en una eina més de la nostra salut pública.”
La ponència principal, titulada “Com pot el nostre entorn impactar en la salut?”, va comptar amb la participació de Sra. Rita Gasalla, presidenta de l’Observatori d’Arquitectura Saludable (OAS), qui va abordar la necessitat de dissenyar espais que promoguin la salut i el benestar. Durant la seva intervenció, Gasalla va destacar que “l’arquitectura no sols defineix el lloc on vivim, treballem o ens recuperem; defineix també com ens sentim, com respirem i, en última instància, com vivim. Un entorn ben dissenyat té el poder de prevenir malalties, reduir l’estrès i fomentar el benestar de les persones. L’arquitectura pot ser medicina preventiva.”
Al costat d’ella, van participar Sra. Raquel Quevedo, directora d’Estratègia de Prescripció en Normagrup, especialista en solucions innovadores per a espais saludables i assegurances, i Sr. Paul Gerard, director tècnic d’Aire i Comfort en Tayra i investigador en la Universitat Tecnològica de Dublín, expert en climatització i qualitat de l’aire interior. Tots dos van subratllar com l’arquitectura i la tecnologia poden aliar-se per a crear entorns que no sols millorin l’experiència i benestar de les persones, sinó que es converteixin en un instrument de millora preventiva de la salut.
Posteriorment, es va celebrar la taula rodona titulada “L’arquitectura, el tercer cuidador: el futur de l’arquitectura saludable a Balears”, moderada per Irene Matías, directora general de l’Observatori d’Arquitectura Saludable (OAS). El debat va reunir experts de diferents disciplines per a reflexionar sobre el paper fonamental que juga l’arquitectura en la salut i el benestar de les persones.
El Dr. José Peña Zarza, pediatre especialista en malalties respiratòries i al·lèrgies, va subratllar la importància de dissenyar entorns segurs i saludables per als més petits, destacant que un bon entorn construït redueix significativament els riscos de patologies respiratòries i millora la qualitat de vida infantil.
Per part seva, el Dr. Carles Recasens, psiquiatre i president del COMIB, va posar en valor l’impacte de l’espai físic en la salut mental, afirmant que “la configuració dels espais urbans i els edificis on vivim i treballem té un efecte directe sobre el nostre benestar emocional. El disseny adequat pot reduir l’estrès i fomentar la salut mental.”
La Dra. Emilia Román, doctora arquitecta en ETSAM-*UPM del Departament d’Urbanística i Ordenació del Territori (DUyOT), va incidir en la necessitat de replantejar els models urbans per a prioritzar la salut pública i la sostenibilitat. Durant la seva intervenció, va destacar que “els reptes del canvi climàtic i el creixement urbà fan imprescindible apostar per espais saludables: ciutats i barris per a caminar, naturalesa a la ciutat i espais de convivència”
María de la Mar Barber, doctora arquitecta en ETSAM-*UPM, va destacar l’estreta relació entre salut, benestar i entorn construït. Segons Barber, “7 milions de persones moren anualment per la mala qualitat de l’aire, amb un cost de més de 125.000 milions d’euros, i el 99% de la població continua respirant aire per sobre dels límits recomanats per l’OMS”. Va subratllar que construir espais saludables no és només un repte arquitectònic, sinó un compromís amb la salut pública i el benestar col·lectiu.
L’esdeveniment va concloure amb la intervenció de Sr. Bernat Nadal, Degà del COAIB, qui va subratllar la importància d’una visió multidisciplinària per a abordar aquests desafiaments: “La col·laboració entre arquitectes, urbanistes, enginyers i professionals de la salut és essencial per a construir ciutats i espais que realment cuidin de les persones. No podem parlar de salut pública sense parlar de l’entorn que ens envolta.”
